S'ipogeu de Santu Srabadori

Image: 

 

 

Su villàgiu antigu de Santu Srabadori, fraigadu intre su '600 e su '700, rapresentat unu de is prus importantes villàgios de cumbessias (allògios pro is pellegrinos) de sa provìntzia.

Est istadu fraigadu a giru de sa crèsia chi tenet su matessi nùmene chi, fraigada in su sèculu XVII subra s’ipogeu antigu, est oe in die visitada dae is devotos.

Est un’ambiente cun cobertura de tèulas, poderadu dae un’arcu chi delìmitat una navada pitica a manu dereta. Pro more de una trapa, chi s’aberit a subra de un’iscala iscavada in sa roca bia, si intrat a s’ipogeu de orìgine nuràgica dedicadu a su cultu paganu de is abbas. Iscavadu in sa roca pro totu sa parte bassa, in artu est formadu dae fileras de  matones e fileras de blochetos de arenària e in is muros ddu at iscritziones e pituras meda chi andant dae cussa paleocristiana finas a su Mediuevu. Si podent ammirare figuras de divinidades, intre de custas si podet connòschere a Èrcole chi ochiet su leone Nemeo, is naves, is iscritas in àrabu e in grecu e s’immàgine de Vènere.

S'edifìtziu no est mannu meda: prus o mancu deghe metros de longària e ateretantu de largària; sa pranta, cumposta dae unos cantos ambientes, est a giru de unu putzu sacru, a intro de un’intrada tzirculare, ammuntada dae una cùpula e abertu in artu in mesu.

Su putzu tzirculare, in ue ddu at unu bètile de edade nuràgica, rapresentat su puntu de importu de su cultu de is abbas, chi in peruna àtera regione paret chi epat tentu un’importàntzia manna comente in sa religione primitiva de sa Sardigna.

(M.G.S.)

 

 

Tipo di notizia: 
notizie