Relitu de Malu Bentu

Image: 

 

 

Una de is iscobertas subàcueas prus de importu fatas in is abbas sardas est cussa de unu relitu de edade romana iscobertu in su tretu de mare chi s’agatat intre sa costa de su Sinis e s’ìsula de Malu Bentu. In s’àrea, chi depiat èssere perigulosa meda pro sa navigatzione pro su bentu forte de maestrale, ddu at àteros relitos antigos, ma su prus de importu, in antis de totu pro sa natura de su càrrigu, est de seguru cussu chi dae su 1989 a su 1996 est istadu ogetu de campagnas meda de iscavu dae parte de sa Subrintendèntzia Archeològica de Casteddu e Aristanis.

Sa nave, collocada a una profundidade de giai 30 m, a 6 mìllias dae sa costa est a pagu prus de 1 mìlliu a sud-est de s’ìsula, devet s’importu mannu a su càrrigu de lingotos de prumu, casu ùnicu documentadu fintzas a como in su Mediterràneu. De s’iscafu, mannu forsis m 36 x 12, si cunservat ebbia sa portzione de mesu de sa chìllia, pro un’estensione de giai 10 m2, parte chi a pustis de s’afundamentu de sa nave est resurtada preservada dae su càrrigu. Sa mancàntzia, a su momentu de s’iscavu, de resursas finantziàrias bastantes pro su tratamentu e sa cunservatzione de is restos de linna at sugeridu sa cumbenièntzia de lassare s’iscafu in su logu e de rinviare su recùperu a un’àtera borta.

Su càrrigu est de unos milli lingotos, totus de setzione trapetzoidale, cun sa parte de subra unu pagu bombada e de su pesu de giai 33 chilos. Meda de custos fiant ancora alliniados e postos in sa positzione originària ca sa nave fiat afundada a bellu a bellu e sena bortulare su càrrigu. Is lingotos, bene cunservados, portant su nùmene de is produtores; is prus si riferint a is frades Caio e Marco dei Pontilieni, ma sunt documentados bene fintzas is bullos de Quinto Appio e Lucio Carulio Hispalo. Carchi borta s’agatant atestatziones de àteros produtores comente Planio Russino, Gneo Atellio, Caio Utio, Marco o Lucio Apinario e Pilon.

A canta a su relitu ant agatadu fintzas bator àncoras mannas de prumu, decoradas cun unu delfinu e bator astràgalos cuntrapostos in rilievu, tres ancorotos, duos iscandàllios, tubos de prumu, unu de custos riferidu a sa pompa de sentina, carchi mola de pedra vulcànica, unu bonu nùmeru de brocas de trasportu, paga cosa de tzeràmica de usu, una lugherra, una daga de ferru, giai 200 proiètiles de prumu. Un’àncora manna de ferru in mesu a s’iscafu dd’ant lassada in ie. Si podet dare chi in is àncoras recuperadas, non medas, ddu esserent is provistas de is cosas de mandigare; in una de custas ant agatadu liscas meda de pische cun partes de ossu de sa conca e de sa coa.

Ant agatadu puntzas meda, in parte atribuidas a s’istrutura de s’iscafu, àteras chi podiant serbire comente riserva pro fàghere carchi acontzu; ant agatadu ancora fichidas in sa chìllia 12 puntzas mannas, calicuna longa giai 80 cm.
Paris cun s’Istitutu Natzionale de Fìsica Nucleare e cun su CNR de Pisa sunt istadas fatas anàlisi meda a is lingotos chi ant mustradu sa puresa de su metallu, chi si podet riferire a is zonas mineràrias de sa Sierra de Cartagena, in Ispagna, logu dae in ue forsis beniat sa nave; imbetzes non s’ischit a in ue fiat andende. S’esàmene cumplessivu de is materiales at cunsentidu de datare s’afundamentu intre su 89 e sa metade de su I sec. a.C.  

(M.G.S.)                                                                                                                                                       

Tipo di notizia: 
notizie