Presentadu e aprovadu in Cussìgiu comunale su Pianu reguladore nou pro su campusantu

Image: 

 

 

Cun ùndighi votos a favore, unu chi no at votadu e unu contràriu, eris su Cussìgiu comunale at aprovadu su Pianu Reguladore nou pro su campusantu, documentu propostu dae s’Amministratzione ghiada dae su Sìndigu Andrea Abis pro sa pianificatzione presente e pro cussa chi s’at a fàghere de su campusantu comunale.

“In su mandatu nostru amus dadu atentu mannu a is crititzidades de decadimentu de su campusantu comunale dende prioridade a s’ismanniamentu de s’àrea oramai prena, chistiones chi oe sunt unu problema sèriu chi acomunat tzitades meda, divenende un’emergèntzia natzionale – at ispiegadu su primu tzitadinu Andrea Abis -. Cun impignu particulare semus resurtados a non fàghere mancare mai sa sepultura a nemos e nos semus leende cura de totu s’àrea cun investimentos chi in bator annos isceti ant a superare is 600.000 èuros. De importu mannu su traballu amministrativu fatu dae is ufìtzios comunales chi cun s’organizatzione noa sunt regulamentende bene meda su servìtziu de su campusantu fintzas faghende un’anagràfica pretzisa de is tumbas geo-referentziada e su protzessu de rinnovu de is cuntzessiones, de importu mannu pro sustènnere is ispesas de sa gestione. In intro de pagos meses s’ant a pònnere a s’asta is lotos de is capellas e de is tumbas de s’àrea noa”.

Su Pianu Reguladore, cun una espositzione pretzisa in contu de pianificatzione e sèberu architetònicu pensadu pro s’ala noa de su campusantu comunale, est istadu ispiegadu dae s’assessore a is Traballos pùblicos Enrico Giordano.

“In custos annos amus semper operadu in regime de urgèntzia, a manera particulare pro sa presèntzia de pagos logos pro sa sepultura, cun s’impignu de si adatare a sa normativa in vigore e cun s’esigèntzia de acontzare sa parte interna de s’àrea, a manera particulare pro cussa prus antiga, traballos chi tenent bisòngiu de resursas mannas” at ispiegadu Giordano, elenchende is interventos meda giai fatos finas a oe a partire dae su 2018, pro unu totale de 438 mìgia èuros, pro òperas de manutentzione istraordinària, su muru pro serrare s’àrea noa de ismanniamentu, s’inserimentu de àteros blocos de lòculos. Dae inoghe a pagu tempus ant a partire àteros traballos pro megiorare s’intrada a s’àrea de intro de sa parte istòrica e pro finire su muru  e pro abbellire sa parte noa, cun un’ispesa totale de àteros 150 mìgia èuros.

“Sa giunta at aprovadu carchi chida a como su progetu de realizatzione de duos asses de caminamentu, peri sa parte de mesu de su campusantu antigu e in sa parte de is tumbas a terra de s’ismanniamentu betzu. Custa solutzione at a permìtere a totus, a manera particulare a is betzos e a is disàbiles, de si mòvere sena dificultade in ue in antis fiat dificultosu – at ispiegadu Giordano – Amus a intervènnere fintzas cun manutentziones istraordinàrias urgentes”.

S’ismanniamentu de su campusantu previdet 1650 lòculos aerados, 90 no aerados, 10 postatziones de inumatzione a terra, 1960 tzelletas ossàrios, 150 pro sa crematzione, 450 logos sepultura in tumbas e capellas familiares.

In cunfrontu a su campusantu antigu chi cunservat aspetos monumentales e de decoro comente is tzipressos, is ismanniamentos fatos in custos annos ant cumpridu ebia s’aspetu funtzionale de sa sistematzione de is mortos, sena cuntzessione peruna a is aspetos simbòlicos e de calidade de su logu.

Est istada aprovada, duncas, sa proposta de ismanniamentu de is progetistas chi si sunt ispirados a is tumbas millenàrias de is àreas archeològicas de su Sinis, caraterizadas dae intàglios pretzisos e geomètricos in s’arenària, presentes fintzas in is cavas antigas de su territòriu. Elementos dominantes de s’ismanniamentu ant a èssere duncas s’arenària chi ant a rivestire volùmenes e ìncavos geomètricos cun elementos lapidàrios in basaltu o biancone a ripìtere su chi ammentat su territòriu.

S’àrea at a èssere organizada bene respetende sa normativa e integrada cun sa parte chi ddu est giai, cullegada a issa cun tres aberturas de passàgiu. In intro de is caminamentos s’ant a prantare tzipressos e est previdida un’àrea pro is capellas noas e pro is tumbas familiares.

Su Pianu narat chi sa parte antiga de su campusantu siat acontza cun materiales impreados in cussu tempus istòricu, comente su travertinu, con ridutzione in cassita de is baules esistentes e chi siant postos in su matessi puntu ocupende prus pagu logu, cun is lastras fatas in màrmaru de Carrara de colore “grigio nuvolato o bardiglio”.

S’òpera de ismanniamentu de su campusantu previdet novidades chi sunt definidas de “sostenibilità cimiteriale”, chi pertocant sa durada de is cuntzessiones e una rotatzione prus bona intre sa prima e sa segunda sepultura, est a nàrrere tempos prus lestros pro passare dae su baule a s’urna, respetende is traditziones e s’elaboratzione de su lutu de is famìllias.

“Tocat de impreare una lògica programmatòria chi lìmitet cantu prus si podet is ismanniamentos de su campusantu in su tempus, cun aumentu de ocupatzione de su logu e de is costos. Sa solutzione tècnica – ispiegat Giordano – est cussa de rèndere efitziente sa rotatzione intre sa prima e sa segunda sepultura: si immoi is cuntzessiones durant binti annos e tocat de ddas rennoare pro àteros binti in antis de pòdere fàghere s’estumulatzione, su sistema nou de lòculu aeradu at a permìtere de ridùere is tempos de prima sepultura, chi cunsentint de nche pònnere is mortos in tzelletas ossàrios giai a pustis de 10-15 annos. Sa segunda sepultura at a rèndere possìbile sa reunione de is parentes, cun sa possibilidade de torrare a impreare is matessi làpides”.

(M.G.S.)

Tipo di notizia: 
avvisi