Presentada sa Sala noa de su Museu

Image: 

 

 

S’istrutura noa in ue s’ant a pònnere is Gigantes de Mont'e Prama est istada presentada a sa comunidade chenàbura 8 de trìulas, a is 19,30, in ocasione de s’abertura de su Fèstival literàriu de s’Archeologia “L’Isola dei Giganti”, organizadu dae sa Fundatzione Mont’e Prama.

“Semus cuntentos meda de custu traballu” – at ispiegadu su Sìndigu de Crabas Andrea Abis, chi at agiuntu – “a pustis de tempus meda de traballu meda, in antis pro sa progetatzione e a pustis pro fàghere su cantieri, s’ala noa de su Museu tzìvicu est giai una realidade, chi si podet bìere in totu sa bellesa sua”.

Sa sala est istada pensada comente una iscàtula adata a costoire is isculturas chi in tempus antigu meda si artziaiant in Mont’e Prama. “Is ornamentos de fora narant, cun unu limbàgiu simbòlicu e artìsticu, s’istòria de sa terra nostra e de unu pòpulu in caminu dae tres mìgias annos. Pro Crabas e pro custa amministratzione est unu momentu de importu mannu. Amus aprovadu s'ùltima versione in su mese de freàrgiu 2022. Su chi si podet bìere como est una iscàtula chi rapresentat a sa sola un'òpera de arte acapiada meda a su territòriu, cun una riprodutzione simbòlica de is gherreris istilizados e de is elementos de s’abba, de sa laguna, de sa terra e de su disconnotu” at concruidu su Sìndigu.

A acumpangiare su primu tzitadinu, sa Subra-Intendente de Casteddu e Aristanis Mònica Stochino e is architetos chi ant curadu su progetu esecutivu, Walter Dejana e Renata Fiamma.

“Si tratat de unu progetu de importu mannu ca pertocat s’identidade culturale nostra, fatu fintzas pro more de s’òpera manna  e istratègica de sa Fundatzione Mont'e Prama. Is museos depent amparare e bogare a campu su patrimòniu identitàriu e oe bidimus sa nàschida de un’ala noa de unu museu chi faghet custu in sa manera mègius, assegurende unu de is deretos fundamentales de s'òmine, cussu de garantire s’intrada a sa cultura”, at naradu sa Subra-Intendente Mònica Stochino.

“Su progetu s’intìtulat “Tra il silenzio e la luce” e cheret pònnere in relatzione su misteru chi ammuntat is isculturas cun su disìgiu de connoschèntzia chi nde naschet. Sa fatzada est fata de buju e de lughe e pro dda fàghere est istada torrada a interpretare sa tècnica de su  sand-casting, inventada dae s’artista sardu Costantinu Nivola, in gradu de modellare a manera poètica su tzimentu cun sa colada (casting) de su flùidu subra una forma de rena (sand)” at ispiegadu s'architetu Fiamma.

(M.G.S.)   

 

Tipo di notizia: 
notizie